La troballa d’uns ossos en una doble paret, entre l’església i la rectoria d’un poble gairebé abandonat, portarà l’inspector Manel Font i la forense Gemma Caldentey a un al·lucinant viatge pel temps, on la realitat i la llegenda s’abracen i es confonen. El recorregut per l’obscurantisme medieval, les tragèdies amagades de la guerra civil i l’opressiva i llarga postguerra els abocarà al trist present d’una anciana, que espera el seu final en una residència, després d’haver sobreviscut caminant per la corda fluixa entre l’amor i la mort.

Roser Vidal viu a Valls, és ginecòloga jubilada i escriu perquè és un exercici mental divertit i engrescador. Compartir el que escriu és el que transforma un cercle viciós en una espiral creativa i, sobretot, és l’estímul per començar una nova novel·la. Aquesta és la quarta novel·la de Roser Vidal, a Quorum Llibres. Després de Cops amagats (2017), Nexes (2019) i Cassandra (2021), les terres del Camp de Tarragona tornen a acollir les investigacions i elucubracions dels protagonistes habituals, seguint el joc que proposa l’autora d’observar, disseccionar i remenar els sentiments humans, per tal de construir personatges i circumstàncies en què tots nosaltres ens podríem trobar poc o molt reflectits.

La Premsa Comarcal en el sentit més natural i integrador és, com diu l’autor del llibre, el professor Lluís Costa, la memòria de la vida quotidiana de Catalunya. És un patrimoni que aferma una tradició ben arrelada i que fa ara una nova embranzida amb les plataformes digitals que progressen agermanades amb els formats impresos. 

Lluís Costa, a partir d’anàlisis quantitatives i qualitatives ressegueix l’evolució de la tipologia de premsa local i comarcal que ha resistit tota mena d’escomeses polítiques i econòmiques des de fa dos segles.

Ignasi de Solà Morales en aquest llibre ens mostra un recull de les obres gaudinianes, acompanyades d'un reportatge fotogràfic realitzat per F. Català Roca.

UNA MIRADA CONTEMPORÀNIA A LA VIDA, EL PENSAMENT I L’OBRA DE RAMON LLULL

Ramon Llull, beat, pare de les lletres catalanes, escriptor, inventor, missioner... és disseccionat i reinterpretat, ara i aquí, per Albert Pijuan, novel·lista, dramaturg, fi lòsof, guionista... El resultat és un llibre inclassifi cable, rigorós, revelador, divertit... Com si coneguéssim Llull per primera vegada.

«Aquest llibre va de la persecució d’un personatge. Ben bé s’hauria pogut dir Perseguint Ramon Llull. La persecució d’un personatge que no es pot atrapar. Espòiler, el llibre acaba així: el perseguidor no atrapa el perseguit, no passa res.» ALBERT PIJUAN

La història de Vimbodí i Poblet s’escriu en les seves imatges i en la veu de la seva gent. Aquest llibre és un viatge per la memòria col·lectiva a través de fotografies antigues en blanc i negre —preses des de finals del segle XIX fins als anys seixanta del segle XX—, acompanyades d’articles de diversos autors estretament lligats al poble i d’entrevistes que hi afegeixen testimonis únics. Cada instant recollit en aquestes pàgines ens parla dels costums, les festes i la vida quotidiana d’ahir, i ens apropa a un patrimoni humà que encara perdura. Una invitació a redescobrir el passat compartit i a mantenir-ne viva l’essència.

Autors dels textos: 

Enric Alfonso Xaruba, Alfons Alsamora Jiballí, Jordi Dolcet Llaveria, Josep Dolcet Llaveria, Teresa Duch Dolcet, Ferran Espada Alfonso, Antoni Estradé Saltó, Isidre Fabra Garcia, Isidre Fusté Carré, Judit Garcia Tombas, Joan Ibarz Capdevila, Jesús Jordi Pinatella, Antoni López Tovar, Manel Martínez Garcia, Jaume Pàmies Pagés, Aleix Romea Negre, Ramon Setó Vallverdú, Lluís Solà Segura, Sergi Tella Pàmies.

Vol. 12 de la Biblioteca Excursionista de la col·lecció de Monografies Locals.

“MARE DE DÉU QUE REGNEU EN L’ALTURA DAMUNT L’ALTAR DE MUNTANYES I PINS, FEU ARRIBAR ALGUN ALÈ DE LLUM PURA A L’OMBRA AMARGA DELS NOSTRES CAMINS”  Del Virolai.

Col·lecció Villalba núm. 3. El 1642, el Pla de Santa Maria va patir durament els efectes de la guerra dita dels Segadors: la vila va ser cremada i morí part del veïnat. Van ser uns fets extremadament violents que marcaren tan profundament l’imaginari col·lectiu de la població que avui encara són recordats.

Aquest llibre ens parla del procés de canvi que ha experimentat aquest municipi al llarg del segle XX. Aquell poble de principis del segle passat, que basava la seva economia en l’activitat agrària, avui dia és una ciutat que viu sobretot del sector serveis, dins del qual destaquen el turisme i la construcció. Als vendrellencs de tota la vida els vindran a la ment les imatges del Vendrell d’abans i dels canvis que ha sofert. Però amb aquesta publicació tenim l’oportunitat de donar a conèixer als nouvinguts com era la vila en un passat no gaire llunyà i com ha anat evolucionant fins als nostres dies; de fet, ells són uns dels protagonistes que han participat en la creació del nou teixit urbà i social.

Memòries de presó (1939 - 1940)
Josep Moix i Marimon (Sastre Martinet)

Sumari
A manera de presentació 
Els moderns feudals i la seva obra 
Lletra a mon amic 
Santa Coloma de Queralt-Montblanc (27 de gener-9 de juny de 1939) 
Tarragona (9 de juny-9 d'agost de 1939) 
Cuéllar (11 d'agost de 1939-21 de juliol de 1940) 
El retorn (21-23 de juliol de 1940) 
Santa Coloma de Queralt (23 de julio lde 1940-1950) 
Cants de gàbia 
Montblanc (27 de gener-0 de juny de 1939) 
Tarragona (9 de juny-9 d'agost de 1939) 
Cuéllar (11 d'agost de 1939-21 de juliol de 1940) 
Correspondència 

Aquest llibre és el resultat d'una investigació realitzada amb l'objectiu de contribuir a ampliar l'escassa informació que es té sobre l'origen dels castells humans. La falta de documentació i la distància en el temps no ens ho ha posat fàcil, però amb l'estudi de la festivitat, dels balls de valencians i de la documentació que es conserva, podem intuir com i quan van aparèixer els primers castellers.\nEn una època plena de guerres, violència i invasions, un grup de vallencs va iniciar el camí que ha portat els castells a convertir-se en patrimoni immaterial de la humanitat.\nLa lectura d'aquesta obra ens permetrà descobrir des del primer enxaneta documentat fins a nous castellers que encara romanien desconeguts, tot passant per actuacions en places destacades i, sobretot, per la importància de la família i la pertinença al col·lectiu casteller. Però també hi trobarem tensions, baralles i, fins i tot, assassinats. Tots aquests detalls i molts d'altres ens han permès reconstruir els primers moments d'una activitat que ha perdurat fins als nostres dies.

Aquest sisè volum de l’enciclopèdia és miscel·lani i tracta de la relació que tenen els castells amb diverses disciplines: l’art (monuments castellers i obres pictòriques), fotografia (del 1839 al 2019), cinema (del segle XIX a l’actualitat), música (amb un estudi sobre el Toc de castells, la peça més emblemàtica), literatura, llengua i política. El volum també inclou un apartat sobre el Museu Casteller i “La biblioteca castellera”, en què la bibliografia sobre castells es presenta classificada temàticament. Un epíleg que combina l’experiència de la colla inclusiva dels Castellers de la Il·lusió amb la consecució, a finals del 2019, de l’anhelat 3 de 9 sense folre a càrrec de les dues colles dels Xiquets de Valls clou aquest volum i l’obra, que es complementa amb un detallat índex onomàstic i toponímic de tot el conjunt.